Fisioteràpia del sòl pelvià en la prevenció i l’abordatge de la incontinència urinària d’esforç
El sòl pelvià té un paper fonamental en la salut i la funcionalitat de la regió pèlvica, ja que participa en el suport dels òrgans pèlvics, la continència urinària i fecal, la funció sexual i l’estabilitat lumbopèlvica. El seu bon funcionament depèn de la interacció coordinada de diverses estructures que permeten respondre a les demandes de la vida quotidiana. Quan aquest sistema presenta alteracions en la seva funció, poden aparèixer diferents disfuncions que afecten tant la salut com la qualitat de vida.
Entre aquestes alteracions hi ha la incontinència urinària d’esforç, caracteritzada per la pèrdua involuntària d’orina associada a un augment de la pressió intraabdominal. Aquesta condició pot limitar les activitats quotidianes, la pràctica d’exercici físic i la participació social. En aquest context, la fisioteràpia del sòl pelvià és una eina fonamental per a la prevenció i l’abordatge d’aquestes disfuncions, ja que afavoreix la recuperació de la funció muscular i un control adequat de la continència.
Sòl pelvià: anatomia i funcionalitat
Des del punt de vista anatòmic, el sòl pelvià està constituït principalment per la musculatura que en forma la base, on destaca el complex de l’elevador de l’anus, juntament amb estructures fascials i lligamentoses que contribueixen al suport de les vísceres pèlviques. La seva activitat està regulada pel sistema neuromuscular, que permet fer contraccions voluntàries i respostes automàtiques davant de diferents estímuls.
Des d’una perspectiva funcional, aquesta musculatura ha de ser capaç de generar força i mantenir la contracció durant el temps necessari, així com de relaxar-se i coordinar-se adequadament amb la respiració i les variacions de la pressió intraabdominal. Aquesta capacitat d’adaptació permet contribuir eficaçment al suport pèlvic, la continència i el desenvolupament de diverses activitats funcionals.
Incontinència urinària d’esforç
La continència urinària és la capacitat d’emmagatzemar i eliminar l’orina de manera voluntària mitjançant la coordinació entre la bufeta, la uretra, els esfínters i la musculatura del sòl pelvià durant les fases d’emmagatzematge i de buidatge. Perquè aquest procés es dugui a terme correctament, el tracte urinari ha de permetre un ompliment vesical suficient i l’emmagatzematge de l’orina durant un temps adequat, fins que es produeix el buidatge vesical voluntari.
Quan aquests mecanismes s’alteren, pot aparèixer incontinència urinària, que es classifica principalment en incontinència d’esforç, d’urgència i mixta. Entre els factors relacionats hi ha la hipotonia o debilitat de la musculatura del sòl pelvià, les alteracions en la funció del múscul detrusor, els canvis en la capacitat vesical i les alteracions en la coordinació del sistema urinari.
La incontinència urinària d’esforç es defineix com la pèrdua involuntària d’orina a través de la uretra davant d’un augment de la pressió intraabdominal provocat per esforços físics o activitats quotidianes, com esternudar, tossir, fer exercici o canviar de postura.
Importància de la fisioteràpia en la rehabilitació del sòl pelvià
La fisioteràpia comença amb l’educació i la conscienciació de la persona sobre l’anatomia i la funció del sòl pelvià, afavorint el reconeixement d’aquesta musculatura i la comprensió de la seva relació amb la continència urinària. És fonamental ensenyar a contraure i relaxar correctament la musculatura del sòl pelvià, procurant que s’activi de manera selectiva i evitant la participació innecessària d’altres grups musculars.
Un cop s’ha adquirit un control muscular adequat, l’entrenament ha de progressar de manera gradual, desenvolupant la força, la potència i la resistència d’acord amb les necessitats funcionals de cada persona. Aquest procés permet millorar la capacitat de la musculatura per respondre adequadament a les demandes funcionals i mantenir un bon control de la continència. Per això, és fonamental respectar les diferents etapes de la rehabilitació i no avançar cap a exercicis de més dificultat sense haver adquirit prèviament un control i un domini adequats de la musculatura.
Referències bibliogràfiques
- Walker C. Fisioterapia en obstetricia y uroginecología. Barcelona: Elsevier S.L.; 2013.
- Palma P. Urofisioterapia: Aplicaciones clínicas de técnicas fisioterapéuticas en disfunciones miccionales y del piso pélvico. Caracas: Confederación Americana de Urología; 2010.
Per a qualsevol dubte podeu consultar-nos a Traumare: traumare.com
Escriure un correu a: rhb@traumare.com
Trucar al número de telèfon: +34 973 26 85 99
Angeles Choque Arellano
Fisioterapeuta