• Español
  • Català
    • 03 FEB 17
    • 0
    L’epicondilitis, detecció i tractament

    L’epicondilitis, detecció i tractament

    Des del servei de fisioteràpia esportiva de Traumare a Lleida, implicats com estem en les lesions esportives, volem parlar sobre algunes de les lesions més comuns.

    Explicar i resumir d’una manera fàcil com es produeixen, quines mesures adoptar per evitar-les i, en última instància, com tractar-les mitjançant un bon tractament de fisioteràpia.

    Parlarem en aquest article sobre l’epicondilitis.

    L’epicondilitis, coneguda també com a colze de tennista, és la inflamació i la disminució de qualitat dels tendons que s’insereixen en la part lateral del colze, que és la musculatura epicondílea.

    Aquesta musculatura epicondílea treballa en realitzar l’acció d’extensió de nina i supinació de l’avantbraç, o dit d’una altra manera portar la punta dels dits cap al sostre en cas d’extensió, i girar l’avantbraç cap a fora amb els palmells cap amunt en cas de la supinació.

    Quina és la simptomatologia més freqüent en una epicondilitis?

    • Dolor en la part externa del colze.
    • Incapacitat per realitzar alguns moviments com utilitzar un raspall de dents, o un ganivet.
    • Dolor a la pressió a la zona de la lesió (epicòndil, que és la part externa del colze).
    • Dolor o quedar-se sense força a l’hora d’aixecar un element simple com un got o una ampolla.

     

    Per quins motius podem sofrim aquesta lesió?

    Alguns dels més comuns són:

    • Per un impacte sobre la zona lateral del colze.
    • Per la realització de moviments repetitius que incloguin l’extensió de la nina i la supinació de l’avantbraç.

     

    Aquesta segona causa es dóna tant en l’esportiu com en la vida quotidiana i molt lligada també al món laboral.

    Encara que es vulgui enfocar l’epicondilitis des d’un punt de vista esportiu, des de l’equip de fisioteràpia no podem obviar que moltes de les tasques diàries al món laboral obliguen a realitzar la mateixa activitat durant un llarg període de temps i en moviments repetitius, posats de treballs com els de secretari, informàtic, enginyer, administratiu…, professions com la de jardiner, mecànic, fuster i aquells treballs en què es realitzin moviments repetitius i forçats amb la mà i avantbraç.

    Podríem dir que moltes de les activitats, fins i tot quotidianes, que realitzem poden arribar a provocar una epicondilitis, per això és molt important tenir una bona higiene postural en realitzar aquestes activitats.

    En l’esport són aquells esportistes que realitzen moviments repetitius o que sotmetin a gran esforç les extremitats superiors els que estan més exposats a sofrir aquesta lesió.

    En esports com el bàsquet o el tennis sempre ha estat habitual trobar-se i tractar aquest tipus de lesió, però és en el pàdel on s’estan detectant últimament un creixent nombre de lesions, a causa de l’enorme pràctica d’aquest esport, però també al fet que la higiene postural no sempre és la correcta.

    És molt important tenir una bona higiene postural en realitzar aquestes activitats, per això, és recomanable consultar a un expert quan es comença a practicar un esport, a fi d’evitar males conductes o “vicis” quan es practica el mateix.

    Tot i així, en la nostra naturalesa està ser competitius i tractar sempre de superar-nos, per la qual cosa lesions com l’epicondilitis o la tenditinis (que tractarem en un altre article) segueixen arribant a les nostres consultes de fisioteràpia.

    És tan important per al pacient com per al fisioterapeuta, poder detectar la lesió el més aviat possible, és per això que anem a tractar d’explicar cadascuna de les fases de la lesió.

    Des de la fisioteràpia es podrien separar 3 fases clares i definides dins de la lesió.

    • Una primera fase on el dolor apareix a l’inici de l’exercici, i a poc a poc va desapareixent, fins que torna durant el repòs posterior.
    • Una segona fase més aguda on el dolor està present constantment i s’accentua amb el moviment.
    • Una tercera fase, que podríem nomenar com a crònica quan el dolor és continu i insidiós que pot portar-te a abandonar la pràctica esportiva o laboral.

     

    En la fase prèvia on el jugador o el treballador nota una petita molèstia o una sobrecàrrega de la musculatura, ja és recomanable acudir al fisioterapeuta o professional per poder fer una valoració i o bé tractar-ho el més aviat possible o prendre mesures preventives per evitar que evolucioni cap a una epicondilitis.

    Per tractar aquesta lesió, el fisioterapeuta ha de realitzar una exploració i valoració per posteriorment planificar un tractament i saber en quina fase de la patologia es troba l’esportista i poder realitzar el tractament que més es adecue al seu estat. Les diferents tècniques que podrien usar-se en fisioteràpia serien:

    • Tractar la zona cervical per detectar si pot existir una contractura a nivell cervical que pogués agreujar la lesió.
    • Teràpia manual, mobilitzacions, manipulacions del colze i nina quan existeix un dèficit de mobilitat en els ossos.
    • Massoteràpia amb la finalitat de disminuir la tensió de la musculatura epicondílea.
    • Punció seca dels punts gallets actius de la musculatura extensora.
    • Massatge transvers profund en la inserció del tendó si no està molt irritat i inflamat, que pot ser amb els dits o amb els ganxos (fibrólisi diacutanea).
    • Estiraments musculars.

     

    Sandra Godia – Fisioterapeuta

    Col·legiada 10406

    Leave a reply →

Photostream